Hipertext, sense inici ni final.

Sense buscar una linealitat que no trobaria en l’hipertext, em centro en l’evolució més global, remetent-me als orígens.

 

“As We May Think” (1945) és un article escrit per Vannevar Bush on s’hi descriu el projecte Memex, considerat com l’avantpassat de l’hipertext. Bush, davant la creixent complexitat de documentació científica, es va imaginar una eina d’emmagatzematge de dades, de llibres, de publicacions... que es poguessin anar introduint sempre, a mode de reordenar la informació i poder-la consultar amb flexibilitat i major rapidesa. Treballant en l'imaginari pensà un sistema mecanitzat que funcioni no només com la ment humana, sinó que sigui un ampliador d’aquesta.

“Augmenting Human Intelect: a conceptual Framework” (1962) un document de Douglas Engelbart on fa referència a la necessitat d’establir connexions entre textos i on parla dels sistemes de finestres i entorns col·laboradors. Ell, que creia que la capacitat intel·lectual humana es basava en tres elements (tecnologia, llenguatge i metodologia), va seguir les idees de Vanner Bush i va concretar el primer sistema hipertextual: NLS/Augment. Sempre amb la intenció d’augmentar les capacitats humanes, era una espècia de base de dades que facilitava el treball cooperatiu en que tots els que intervenien estaven connectats en xarxa.

Imatge superposada de Dough operant l'NLS durant la demostració de 1968.

S’inicien així els sistemes hipertextuals. Per un costat amb l’aproximació analògica de Bush que on s’imaginà un sistema automàtic per organitzar la informació, i per l’altre Engelbart amb l’aportació de treball en xarxa per augmentar les capacitats intel·lectuals.

Però parlem d’hipertext, i cal també anar a l’origen del mot. Per fer-ho, cal descobrir la figura de Teodor Nelson. Això serà en el següent post. 

De bon inici ja veiem que les idees s'entrellacen. Saltar d'un text a un altre ens és necessari. No ho podem copsar tot. Ens apropem a altres idees o conceptes fent un sol clic: els enllaços hipertextuals ens ajuden a funcionar de manera similar com ho fa la nostra pròpia xarxa mental. Marquen nous camins a cada "clic". Relacions que neixen a cada instant.